Sexualitat i TEA

Tot i que l’Organització Mundial de la Salut, considera la sexualitat com un aspecte central de l’ésser humà que genera plaer, benestar, salut, comunicació i comprensió, durant molt temps i encara ara, a les persones amb discapacitat se’ls hi nega o reprimeix el dret de poder exercir la seva pròpia sexualitat. Tot i que, per creences errònies, mites i/o desconeixement, es pugui creure el contrari, el desenvolupament afectiu i sexual de les persones amb discapacitat, és fonamental pel seu desenvolupament personal. De fet, no reconèixer la seva sexualitat suposa limitar una dimensió molt important de la seva personalitat i de la seva identitat.

Encara que la societat pugui pensar en contrari, la majoria de les investigacions respecte aquest tema coincideixen en afirmar que a grans trets les necessitats fisiològiques i afectives de les persones amb discapacitat són les mateixes que les persones neurotípiques.

Per abordar la sexualitat amb naturalitat i respecte, serà primordial crear i aplicar programes d’educació sexual des d’edats primerenques. Fent-ho contribuirem a que les persones amb discapacitat tinguin la capacitat de: aprendre a relacionar-se amb els altres, reconèixer els seus estats d’ànim i els dels altres, conèixer i acceptar el seu propi cos, etc.  en definitiva a través d’aquests, disposaran d’eines per expressar i viure la sexualitat d’una forma feliç i s’evitaran situacions que puguin posar en risc la seva salut física o psíquica o la dels altres.

A les persones amb discapacitat els hi hem de traslladar informació sobre el respecte, el desenvolupament sexual, la responsabilitat, la comprensió vers el seu cos, etc.

Tota aquesta documentació haurà d’estar adaptada a les seves necessitats i al seu nivell de comprensió i no hem d’oblidar que els seus drets han de ser la nostra lluita, i la sexualitat és un d’ells.

Marta Escabrós

Tècnica de JEI