La responsabilitat de tenir cura d’un mateix

Una de les característiques de les persones amb la condició de l’Espectre Autista, amb elevada necessitat de suport, és precisament la falta de consciencia de tenir cura d’ells mateixos, no entenen el concepte de “estic enfadat”, “tinc gana” o “això em fa sentir bé o mal”. Per això mateix els familiars i els professionals que estem prop d’ells ens hem de treballar en aquest aspecte per tal de sentir-nos be, aconseguir un òptim benestar personal per poder oferir un bon tracte i tenir unes bones pràctiques que afavoreixen el seu benestar. Encara que no poden posar nom al que senten o perceben no vol dir que son immunes als nostres malestars. Ells son molt sensibles si tu estàs be ells també.

Podem fer servir aquesta roda de l’autocura:

Responsabilitzar-nos de la nostra autocura, com a professionals, garanteix l’excel·lència d’un bon tracte cap als nostres joves. Si tenim més consciència de la nostra autocura podem transmetre-ho i ser més conscients també de les necessitats d’autocura personal dels nostres joves.

Tenir cura de nosaltres mateixos es una responsabilitat que no tothom és conscient, és la garantia de poder tenir una relació mes favorable amb els demés i amb el nostre propi cos, la nostra ànima, la nostra ment i les nostres emocions.

Cuidar totes aquestes àrees del nostre ser ens ajuda a augmentar la resiliència i afavoreix la sensació d’equilibri i harmonia vital.

Cada vegada més, hi ha estudis que diuen de la importància de cuidar-se i tenir hàbits saludables, per tenir millor vida, per fer una millor feina i evitar el burnout.

El sentit primer i últim de la tasca del nostre servei implica responsabilitat amb l’altre, que necessita del nostre suport, però a més garantir la seva autonomia. Per educar la responsabilitat dels nostres joves sobre la seva salut i benestar és imprescindible reconèixer els mateixos estats de necessitat. Si no és així no es podria concebre la tasca de tenir cura d’altres en estat de vulnerabilitat si nosaltres com a professionals ens trobem emocionalment vulnerables.

Què passa aleshores amb l’interès, la passió vocacional, la pràctica, la tècnica, la deliberació, en un context de desmotivació i desesperança?

És per això que la proposta d’aquest article rau a prendre en consideració el compromís ètic de la tasca professional pel que fa a l’atenció dels nostres joves. Això implica un transcendental primer pas, la reflexió sobre el reconeixement de la condició de vulnerabilitat i els potencials riscos a què ens trobem exposats per la nostra labor, i en segon terme acceptar la responsabilitat individual de la mateixa cura, a fi de protegir i cautelar la indemnitat personal tant a benefici del nostre benestar com de la nostra responsabilitat ètica en la recerca de l’excel·lència professional.

Totes les accions que prenguem per alleujar l’estrès o l’ansietat no ens ajudaran si abans NO tenim cura de nosaltres mateix.

La meditació no et servirà de res si no dorms prou. De la mateixa manera, anar al gimnàs de tant en tant no alleujarà l’estrès si no t’estàs alimentant regularment el teu cos amb aliments saludables i rics en nutrients.

Primer t’has d’ocupar de les teves necessitats bàsiques si vols que les teves activitats per alleujar l’estrès siguin efectives.

En aquest article analitzem diferents tipus de cura personal i per què són importants. Detallem algunes de les coses que pots fer per desenvolupar el teu pla de cura personal, animem als familiars dels nostres joves i a tothom que li pugui interessar a que ho provin. Entre tots construir una societat menys vulnerable i amb millor predisposició a cobrir la necessitat de suport que puguin tenir algunes persones, com els nostres joves per exemple.

Què és l’autocura?

Essencialment, el terme “autocura” descriu un acte conscient que realitza una persona per promoure la seva pròpia salut física, mental i emocional.

Hi ha moltes formes en què pot adoptar l’autocura.

Quan prens les mesures necessàries per cuidar el teu cos i ment, estaràs més ben equipat per viure una vida millor. Per això, és important avaluar com estàs cuidant de tu mateix.

Hi ha diferents tipus de cura personal.

La cura personal no es tracta només de trobar maneres de relaxar-se. Es tracta de cuidar-se mentalment, físicament, emocionalment, socialment i espiritualment. Per cuidar la teva salut i el teu benestar, és important trobar un equilibri que et permet abordar cadascuna d’aquestes àrees:

1.- Autocura Física:

Necessites cuidar el teu cos si vols que funcioni de manera eficient. Tingues en compte que hi ha una forta connexió entre el teu cos i la ment. Quan estiguis cuidant el teu cos, també pensaràs i sentiràs millor.

L’autocura física inclou: com estàs alimentant el teu cos, quant dorms, quanta activitat física estàs fent i què tan bé estàs atenent les teves necessitats físiques. Assistir a les cites d’atenció mèdica, prendre els medicaments segons el receptat i controlar la teva salut són també part d’una bona cura personal física.

2.- Autocura Social:

La socialització és clau per a l’auto cura. Tot i això, sovint, és difícil fer temps per als amics i és fàcil descuidar les relacions quan la vida està ocupada.

Les connexions properes són importants per el teu benestar. La millor manera de cultivar i mantenir relacions properes és dedicar temps i energia a construir relacions amb els altres.

No hi ha una certa quantitat d’hores que hagis de dedicar als teus amics, família o parella. Tothom té necessitats socials diferents, La clau és descobrir quines són les teves necessitats socials i crear prou temps al teu horari per crear una vida social òptima.

3.- Autocura Mental:

La manera com penses i les coses amb què omples la teva ment influeixen en gran mesura en el teu benestar psicològic.

L’autocura mental inclou fer coses que mantenen la teva alerta, com ara els trencaclosques, o aprendre sobre un tema que et fascina. Pots trobar llibres o veure pel·lícules que t’inspirin i alimentin la teva ment.

L’autocura mental també implica fer coses que t’ajudin a mantenir-te mentalment saludable. Practicar l’autocompassió i l’acceptació, per exemple, us ajuda a mantenir un diàleg interior més saludable.

4.- Autocura Espiritual:

Les investigacions mostren que un estil de vida que inclou religió o espiritualitat és, generalment, un estil de vida més saludable.

No obstant, nodrir el teu esperit no ha d’involucrar la religió. Podeu involucrar qualsevol cosa que us ajudi a desenvolupar un sentit més profund de significat, comprensió o connexió amb l’univers.

Ja sigui que gaudeixis de la meditació o assisteixis a un servei religiós l’autocura espiritual és important.

5.- Autocura Emocional:

És important tenir habilitats d’afrontament saludables per bregar amb les emocions incòmodes, com ara la ira, l’ansietat i la tristesa. L’autocura emocional pot incloure activitats que t’ajudin a reconèixer i expressar els teus sentiments de manera regular i segura.

Ja sigui que parlis amb la teva parella, amic proper o professional de la salut mental sobre com et sents, o que reservis temps per a activitats d’oci que t’ajudin a processar les teves emocions, és important incorporar l’autocura emocional a la teva vida.

Per què és important l’autocura?

S’ha demostrat que tenir una rutina de cura personal eficaç, té una sèrie de beneficis importants per a la salut. Alguns d’aquests inclouen:

• Reduir l’ansietat i la depressió
• Reduir l’estrès i millorar la resiliència
• Millorar la felicitat
• Augment d’energia
• Reduir l’esgotament
• Relacions interpersonals més fortes

Desenvolupa el teu pla de cura personal:

Un pla eficaç d’autocura ha d’adaptar-se a la vida i les necessitats. Ha de ser creat per tu, per a tu. Personalitzar el teu propi pla de cura personal pot actuar com una mesura preventiva per assegurar-vos que no us sentiu aclaparat, estressat, ni esgotat.

El teu pla de cura personal haurà de personalitzar-se segons les teves necessitats i el que està succeint actualment a la teva vida. No esperar fins que hagis arribat a un punt de crisi a la teva vida. L’objectiu és prendre mesures cada dia per assegurar-se d’obtenir el que necessites per bregar amb l’estrès i els desafiaments que enfrontes a la teva vida diària.

Mai es tard per començar el teu pla de cura personal! Ànims!

Raquel Ruzafa Ortí

Educadora de JEI