La comprensió verbal en l’autisme

Les persones amb autisme tenen dificultats de comprensió. Per algunes persones amb TEA pot ser difícil comprendre tant, la comunicació no verbal com poden ser els gests, les expressions emocionals, el contacte visual, com també poden tenir dificultats per comprendre bromes, acudits, metàfores, sarcasmes, és a dir, tenen una comprensió molt literal del llenguatge.

Aquest fet els hi comporta ansietat, dificultats per expressar el dolor i per comprendre’l, per saber què passarà i també presenten dificultats per saber gestionar els esdeveniments i també els imprevistos.

També presenten dificultats per comprendre situacions i converses. Els costa comprendre el que se’ls hi demana com també els textos. Així doncs, quan treballem la lectura ho fem amb llibres en els quals hi apareixen paraules molt senzilles i molt bàsiques a cada pàgina, és a dir, de fàcil comprensió per a ells. A l’hora de fer preguntes i peticions, ho fem utilitzant fórmules senzilles i de fàcil comprensió.

Per comunicar-nos amb ells, utilitzem paraules senzilles i concises per facilitar la seva comprensió. Les indicacions acostumen a ser gestuals, senyalitzant allò que volem que facin o on volem que es dirigeixin. D’aquesta manera,  d’una banda, ens assegurem que tot i la dificultat en la comprensió verbal que presenten,  ens entenen. També afavorim la seva autonomia i la independència i evitem, per tant, que depenguin de les nostres paraules per a fer qualsevol acció que ha estat indicada verbalment.

Per anticipar-nos a qualsevol imprevist o esdeveniment que hi hagi, o simplement per comunicar als alumnes del JEI que farem en el dia d’avui, utilitzem diferents suports visuals com per exemple els pictogrames o els plafons d’ara – després.

Pictograma del doctor                                                    Pictograma d’esmorzar

Pictograma de piscina                                                   Pictograma d’excursió

Els suports visuals s’adapten en funció del nivell de comprensió de l’alumne/a i poden ser: pictograma, imatge real o escrit.

A part també cada alumne té el seu horari visual on hi consta amb quins educadors treballaran i quines activitats faran al llarg del dia. A mesura que va passant el dia, els joves desenganxen el pictograma de la cinta adhesiva i el posen al sobre de color groc d’acabat.

En definitiva, a l’hora de comunicar-nos amb persones amb TEA, hem d’utilitzar paraules el màxim de senzilles i concises i també perquè hi hagi una estructuració del seu dia a dia i sàpiguen el que faran hem de fer servir pictogrames o suports visuals entre altres estratègies.

Olga Dolcet Cordellana

Educadora de JEI