El temps d’espera

La dificultat per tolerar el temps d’espera o la impaciència és un dels aspectes que molt sovint crea malestar als joves amb trastorn de l’espectre autista. Aquesta dificultat que presenten acostuma a estar relacionada amb la poca tolerància a la frustració i per tant, en la impossibilitat d’aconseguir allò que desitgen al moment. A diferència de nosaltres que tot el dia anem mirant el rellotge, per ells “ara vinc” o “5 minuts i marxem” no els hi aporta res donada la dificultat que mostren per comprendre la mesura “temps”. Això provoca en els nostres joves malestar i en conseqüència l’aparició de conductes socialment inadequades.

Com ho podem treballar?

A JEI fem molt ús del time-timer, una estratègia visual del temps amb la qual els joves amb TEA poden saber, per exemple, quant de temps d’una activitat determinada els hi queda.

El funcionament d’aquesta eina visual és molt senzill: el professional marca el temps i a mesura que el temps avança, la franja vermella que separa les dues agulles va desapareixent i emet un “xiulet” diverses vegades un cop el temps ha acabat.

En un dels moments del dia en què més ús fem del time-timer és a l’hora de dinar aconseguint que els joves mengin tots al mateix temps, respectant sempre el seu ritme i que no sentin impaciència entre un plat i l’altre.

Doncs, el que fem és posar el time-timer abans d’iniciar l’àpat i entre un plat i l’altre. A part de treballar el temps d’espera també treballem l’autonomia, ja que els joves saben que quan el temps finalitza poden començar a menjar el següent plat.

A més a més, en determinats casos aquesta ajuda visual l’acompanyem d’un objecte de transició, és a dir, li oferim al jove un objecte agradable mentre espera que el temps finalitzi.

Fent ús d’aquesta eina hem aconseguit que els joves, en situacions que normalment se sentien angoixats i intranquils, se sentin tranquils i tolerin molt millor l’espera i en conseqüència les conductes socialment inadequades han disminuït considerablement. Al mateix temps aquest recurs també ha permès que els pares i els joves puguin gaudir de sortides a la comunitat tals com anar a un restaurant.

Marta Escabrós

Tècnica de JEI