Dones, autisme i discapacitat intel·lectual

Les dones triguen més en ser diagnosticades de trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA). En els diagnòstics fets en edat infantil, els nens tenen una probabilitat quatre vegades més alta de ser diagnosticats que les nenes.

En general, els homes tendeixen a presentar símptomes més evidents i disruptius, com agitació i dificultats de conducta, mentre que les dones tendeixen a presentar símptomes més subtils. Els estereotips de gènere poden influir en la forma en què es perceben i es diagnostiquen les dones amb autisme. Alguns símptomes, com ara la manca d’habilitats socials i d’interacció, s’associen sovint a les expectatives socials tradicionals de les dones que, juntament a una major tendència a ocultar o disfressar els seus símptomes dificulten el diagnòstic de trastorn de l’espectre de l’autisme.

Els símptomes poden ser atribuïts a altres factors, com ara la timidesa o la introversió; en la infància poden passar desapercebudes o no ser reconegudes fins que els símptomes són més evidents i pertorbadors o fins que elles mateixes, en l’edat adulta, busquen el seu propi diagnòstic. Aquí juga un paper important la etapa de l’adolescència, on es noten més els comportaments diferenciats i s’aguditza la falta de comprensió d’alguns elements de de l’entorn que tota la resta dona per normalitzats.

Quan a més de ser dona, es presenta una discapacitat intel·lectual, les dificultats per obtenir un diagnòstic precís augmenten encara més considerablement, ja que els propis símptomes de la discapacitat intel·lectual es poden confondre amb trets del l’espectre de l’autisme i dificultar el diagnòstic.

Rebre un diagnòstic tardà pot representar molts desafiaments, com ara la falta d’accés a serveis i suports que poden ajudar-les en la gestió vital i a desenvolupament de les seves habilitats socials des de la infància. Això pot comportar problemes de salut mental, com ara l’ansietat o la depressió, i també pot afectar la seva capacitat per tenir relacions socials satisfactòries i prosperar en les seves habilitats quotidianes.

Per aquests motius, els professionals de la salut han d’estar formats sobre com l’autisme i la discapacitat intel·lectual es presenten en les dones, tot i no presentar símptomes estereotipats. També és necessari que es proporcionin suports i serveis adequats per ajudar a les dones amb autisme i discapacitat intel·lectual associada a gestionar els seus símptomes i a prosperar en la vida. Això pot incloure l’accés a serveis de salut mental, suports de comunicació, teràpia ocupacional i altres serveis que puguin ser útils.

És important reconèixer que existeix l’autisme en persones de tots els gèneres i edats, i que cada persona amb autisme és única i té les seves pròpies necessitats i desafiaments.

Ariadna Teruel Ripoll

Educadora de JEI